OBRES D’ART

Sisena activitat 

Des de sempre fe i creences han estat font d’inspiració per a la creació artística. La religiositat ha animat que hi hagués manifestacions gràfiques de tot tipus que han donat una imatge determinada a conceptes que moltes vegades són abstractes. La mateixa religió sovint és abstracta, que vol dir que no es veu ni es toca, d’aquí que sorgeixi la necessitat de donar-li una forma. En aquesta darrera activitat t’arribem a proposar fins a quatre formes diferents que corresponen a les religions catòlica,ortodoxa, islàmica i hebrea. Per posar-t’ho una mica més fàcil, et donem una pista. A partir d’aquí, ets tu qui hauràs d’elaborar la teva obra artística en un paper sobre algun apartat de qualsevol d’aquestes religions. És el punt i final a aquest seguit de capítols que t’han atansat a la realitat de les religions que es prediquen, practiquen i viuen a banda i banda del Mediterrani, nom que significa mar entre terres. Terres que, recordem-ho, arriben a ser de tres continents diferents: Europa, Àfrica i Àsia.   

L’art ortodox li agrada de practicar la tècnica de les tessel·les, petites pedres de color que aconsegueixen de sublimar les figures representades.

L’art catòlic té una llarguíssima tradició que va tenir en l’època del romànic un dels seus moments més efectistes. A Catalunya tenim exemples del romànic de gran vàlua.

 

La mesquita de Còrdova és un dels monuments més importants de l’arquitectura islàmica a Espanya. Va arribar a ser la segona mesquita més gran del món, després de la de la Meca.

El canelobres pertanyen als rituals del judaisme. La necessitat d'il·luminar amb espelmes qualsevol estança en la qual es realitzés una activitat, va fer que es convertissin en objectes d'ús sagrat. 

Ep, recorda el que abans t'hem dit! Ara et toca a tu fer d'artista. Què necessites? Inspiració i saber què vols representar i amb quins mitjans comptes per a fer-ho. El motiu ha de ser religiós, però la manera de fer-ho i plasmar-ho pot ser molt diversa. No estaria malament que, com a homenatge a la nostra Mediterrània, el color predominant fos el blau, com el d'aquestes dues mans que tens aquí al costat. Per cert, si busques bé, la trobaràs... entre els dos dits petits.

LA PREGÀRIA

 Cinquena activitat

 

Quan volem saber què pensa la mare o el germà, els fem preguntes; quan volem aconseguir alguna cosa del pare, l’hi demanem; quan fem enfadar algú de la comunitat, li demanem perdó... De la mateixa manera, si volem preguntar, demanar, ser perdonats, donar gràcies a Déu, també li hem de parlar. Aquest diàleg entre Déu i nosaltres es diu pregària. Déu està dins nostre i sempre està disposat a escoltar-nos. Cada religió ho fa d’una determinada manera, però tot ve a ser el mateix. Tot seguit tens tres oracions, acompanyades d’una fotografia i, en acabar, tens tres símbols, que corresponen a cada una de les tres grans religions monoteistes. Únicament el que cal fer és acompanyar del símbol corresponent cada una d'aquestes pregàries. 

Jesús diu que on n'hi hagi dos o més resant, Ell hi és. 

 

 

Déu nostre, gràcies per dur-nos un nou dia. Esperem que la teva llum i la gràcia de Jesucrist brilli en el nostre cor. Només així sabrem ser germà dels nostres germans i servir-te a tu com a Déu que ets.

El Mur de les Lamentacions és el lloc preferit per resar.

Escolta Israel: el Senyor, el teu Déu, és únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les teves forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments, en tot moment, vagis al llit o et llevis. 







 

Sempre resen de cara a la Meca.

Sigues lloat, Al·là, Senyor del món i de la recompensa, solament a tu adorem i solament a tu demanem ajuda i consol. Guia’ns pel recte camí, no volem ser com aquells que estan extraviats.

 


 

Aquests són els símbols que corresponen a les tres principals religions monoteistes.

Podem pregar en qualsevol lloc, al llit abans d'anar a dormir, a l'església, a taula abans de menjar... I ho podem fer resant una pregària que sabem de memòria o explicant alguna cosa que ens fa molta il·lusió, o que ens preocupa... Déu, en el silenci, ens escolta. Per acabar aquest apartat, fes-ne una per escrit, de pregària; amb poques paraules a vegades n'hi ha prou per expressar un sentiment vers Déu. 

LLEGIM LLIBRES MIL·LENARIS

Quarta activitat

La Torà conté la llei del poble jueu

Un pagà es presentà un dia a Xammai i li digué: “Ensenya’m tota la Llei jueva durant l’estona que jo pugui aguantar-me dret amb un sol peu.” Xammai el va engegar fora. L’home se’n va anar a Hil·lel i li va formular la mateixa petició. Li va respondre Hil·lel: “Mai no facis al teu proïsme allò que tu no voldries que et fes; això és tota la Torà. La resta no és res més que un comentari. Vés i estudia-ho.”

Què és la Torà?

A més de la Torà, quin altre text sagrat tenen els jueus? 

Posa en afirmatiu la resposta que dóna Hil·lel.




Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

Jesús li digué: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.”

A la Bíblia hi ha les ensenyances de Jesús

Aquest text pertany a l’evangeli de St. Mateu. Quants evangelis hi ha i qui són els seus autors?

Escriu alguna altra cosa que Jesús digui en el mateix evangeli de St. Mateu.    

Els evangelis corresponen a una part de la Bíblia. Saps a quina?

No hi ha cap altre déu llevat d’Ell, d’Al·là! El vivent, el subsistent. Ell t’ha revelat el llibre de l’Escriptura, l’Alcorà, el va fer baixar del cel, amb la veritat, confirmant la veritat que hi havia abans, la Torà i l’Evangeli de Jesús, anteriorment, guia per als homes de salvació.

L'Alcorà copiat en escriptura cal·ligràfica

Posa per ordre cronològic: l’Alcorà, l’Evangeli i la Torà.

Els cristians en diem Déu, els jueus Jahvè, i els musulmans?

Segons aquest text, l’islam nega l’existència de Jesús?

LES RELIGIONS A LA RIBERA MEDITERRÀNIA

  Tercera activitat

Aquí tens dos mapes semblants, però no iguals. Els dos tracten de la Mediterrània: en el superior hi ha tots els països i territoris que estan banyats per les aigües blaves del nostre Mediterrani; en el del costat, amb uns altres colors, estan assenyalades les principals religions que se segueixen en cadascun d'aquests països. Observa'ls bé, perquè t'han de servir per seleccionar els països per continents i, tot seguit, fer-hi constar al costat de cada país la religió majoritària que practiquen els seus habitants.

Si t'hi has fixat, les religions tampoc són tantes. En tota la ribera mediterrània, hi ha tres grans àrees d'influència, i una altra de més menuda, situada a Terra Santa. Tot seguit tens quatre imatges que fan referència a aquestes quatre religions, de les quals dues són cristianes: la catòlica i l'ortodoxa. Les altres dues, tot i ser igualment monoteistes, no són cristianes: la judaica i la musulmana. No ho són perquè veuen a Jesús de Natzaret com un profeta més, mentre que per als catòlics i ortodoxos Jesús és el fill de Déu.

Són seguidors d'una relgió i se'ls hi nota, tot i no donar la cara. Com ho saps? Què t'ho fa pensar? En què s'assemblen?

En aquest cas donen la cara: llargues barbes i cap cobert. Són fidels o potser pertanyen al clergat? En què et fixes per escollir entre una de les dues opcions?

 

Aquí hi ha una multitud que adreça la seva mirada al cel. Què penses què poden estar fent? De quina religió diries que són? Què t'ho fa pensar?

La imatge dóna pistes clares: un símbol damunt un text amb una paraula significativa. Saps de quin llibre forma part aquesta paraula? I el símbol, quin és? Per què és tan important?

 MENJARS TRADICIONALS

Segona activitat

Som en temps de Quaresma. Els catòlics estem preparant la passió de Jesús, que recordem per Setmana Santa. Hi ha una tradició, de compliment voluntari, que diu que els divendres de Quaresma millor no menjar carn. Antigament tampoc no es podia menjar ous, dolços i pastes. D’aquí que el dijous gras se celebra encara avui menjant botifarra d’ou. D’aquesta pràctica, la de privar-se d’algun menjar, se’n diu fer dejuni. Podria ser que tingués arrels comunes amb el Ramadà dels musulmans. I és que totes les religions tenen alguna relació amb el menjar. N’hi ha que provenen dels mateixos llibres sagrats i altres que sorgeixen de tradicions antiquíssimes.

Avui et proposem fer un petit treball d’investigació d’aquests quatre àpats que hi ha tot seguit fotografiats. Per facilitar-te la feina, a sota de cada un hi ha el seu nom. Ara cal que sapiguem a quina religió correspon, quan es menja, quin significat té i alguna altra curiositat, que segur que n’hi ha moltes. 

La mona

Els pans àzims

La koliva

Final del Ramadan