martes, 25 de febrero de 2014


LES RELIGIONS A LA RIBERA MEDITERRÀNIA

  Tercera activitat



Aquí tens dos mapes semblants, però no iguals. Els dos tracten de la Mediterrània: en el superior hi ha tots els països i territoris que estan banyats per les aigües blaves del nostre Mediterrani; en el del costat, amb uns altres colors, estan assenyalades les principals religions que se segueixen en cadascun d'aquests països. Observa'ls bé, perquè t'han de servir per seleccionar els països per continents i, tot seguit, fer-hi constar al costat de cada país la religió majoritària que practiquen els seus habitants.

Si t'hi has fixat, les religions tampoc són tantes. En tota la ribera mediterrània, hi ha tres grans àrees d'influència, i una altra de més menuda, situada a Terra Santa. Tot seguit tens quatre imatges que fan referència a aquestes quatre religions, de les quals dues són cristianes: la catòlica i l'ortodoxa. Les altres dues, tot i ser igualment monoteistes, no són cristianes: la judaica i la musulmana. No ho són perquè veuen a Jesús de Natzaret com un profeta més, mentre que per als catòlics i ortodoxos Jesús és el fill de Déu.


Són seguidors d'una relgió i se'ls hi nota, tot i no donar la cara. Com ho saps? Què t'ho fa pensar? En què s'assemblen?

En aquest cas donen la cara: llargues barbes i cap cobert. Són fidels o potser pertanyen al clergat? En què et fixes per escollir entre una de les dues opcions?
 
Aquí hi ha una multitud que adreça la seva mirada al cel. Què penses què poden estar fent? De quina religió diries que són? Què t'ho fa pensar?




La imatge dóna pistes clares: un símbol damunt un text amb una paraula significativa. Saps de quin llibre forma part aquesta paraula? I el símbol, quin és? Per què és tan important?


 MENJARS TRADICIONALS

Segona activitat


Som en temps de Quaresma. Els catòlics estem preparant la passió de Jesús, que recordem per Setmana Santa. Hi ha una tradició, de compliment voluntari, que diu que els divendres de Quaresma millor no menjar carn. Antigament tampoc no es podia menjar ous, dolços i pastes. D’aquí que el dijous gras se celebra encara avui menjant botifarra d’ou. D’aquesta pràctica, la de privar-se d’algun menjar, se’n diu fer dejuni. Podria ser que tingués arrels comunes amb el Ramadà dels musulmans. I és que totes les religions tenen alguna relació amb el menjar. N’hi ha que provenen dels mateixos llibres sagrats i altres que sorgeixen de tradicions antiquíssimes.

Avui et proposem fer un petit treball d’investigació d’aquests quatre àpats que hi ha tot seguit fotografiats. Per facilitar-te la feina, a sota de cada un hi ha el seu nom. Ara cal que sapiguem a quina religió correspon, quan es menja, quin significat té i alguna altra curiositat, que segur que n’hi ha moltes. 


La mona
Els pans àzims
La koliva
Final del Ramadan